Aplicant la política dels fets consumats, a la vila d'Esparreguera s'està enderrocant el Teatre de l'Ateneu. La finalitat no és altre què aixecar una biblioteca entre mitjaneres (sense finestres tret de la façana).
És debatible la seva necessitat o idoneïtat, però el què és cert és que no s'enderroca un edifici. S'està foragitant un esperit de comunitat què no nomès es donà a Esparreguera, sino a tota Catalunya.
És la idea de poder fer nostra la cultura, de poder tenir un espai social on poder desenvolupar les inquietuds intel.lectuals i exposar-les; La idea de què entre tots va ser possible construïr del no res un teatre i un café, com a centres socials i culturals de la vila.
D'altra banda, quina mena d'enzes són aquells que ens administren què un dia cataloguen un conjunt (el del Teatre i el Café de l'Ateneu) com a Bé Cultural d'Interés Local i passat el temps l'enderroquen?
Entenent la cultura com un concepte viu, què muta i s'enriqueix, però què indefectiblement necessita d'un espai on manifestar-se; si és l'empenta i el caliu d'elements socials com ara associacions culturals, ens com aquest Teatre, sigui quina sigui l'època i les adversitats. Si sabent què donat els seus origens el nostre Ateneu i els de la resta de Catalunya han sobreviscut durant 40 anys de règim, no és una greu amputació cultural i d'identitat eliminar aquests símbols? Aquesta és la sensació i el neguit què es respira aquests dies, sobretot en la generació què el van viure
Hem sigut Capital de la Cultura Catalana, signifiqui el que signifiqui aquest 'títol' i ens arrabassen un dels pilars de la nostra història cultural. Però encara quedem idealistes i gent justa què encara que sigui amb les ungles ho defensarem.
Més informació:
http://ateneu4ever.blogspot.com/
NO PASSARAN!
Jordi Elmariachet
Guillermo Tamborero
És debatible la seva necessitat o idoneïtat, però el què és cert és que no s'enderroca un edifici. S'està foragitant un esperit de comunitat què no nomès es donà a Esparreguera, sino a tota Catalunya.
És la idea de poder fer nostra la cultura, de poder tenir un espai social on poder desenvolupar les inquietuds intel.lectuals i exposar-les; La idea de què entre tots va ser possible construïr del no res un teatre i un café, com a centres socials i culturals de la vila.
D'altra banda, quina mena d'enzes són aquells que ens administren què un dia cataloguen un conjunt (el del Teatre i el Café de l'Ateneu) com a Bé Cultural d'Interés Local i passat el temps l'enderroquen?
Entenent la cultura com un concepte viu, què muta i s'enriqueix, però què indefectiblement necessita d'un espai on manifestar-se; si és l'empenta i el caliu d'elements socials com ara associacions culturals, ens com aquest Teatre, sigui quina sigui l'època i les adversitats. Si sabent què donat els seus origens el nostre Ateneu i els de la resta de Catalunya han sobreviscut durant 40 anys de règim, no és una greu amputació cultural i d'identitat eliminar aquests símbols? Aquesta és la sensació i el neguit què es respira aquests dies, sobretot en la generació què el van viure
Hem sigut Capital de la Cultura Catalana, signifiqui el que signifiqui aquest 'títol' i ens arrabassen un dels pilars de la nostra història cultural. Però encara quedem idealistes i gent justa què encara que sigui amb les ungles ho defensarem.
Més informació:
http://ateneu4ever.blogspot.com/
NO PASSARAN!
Jordi Elmariachet
Guillermo Tamborero
No hay comentarios:
Publicar un comentario